diumenge, 29 de maig de 2016

Última Hora

Vuit,
Surt el sol al poble
una llum fresca entra  casa
i jo em desperto, mentres l'altre jo encara dorm
Ell em crida: "Quedat al llit!"
i jo li responc: "Surt del llit!"

Quarts de nou,
La meva batalla ha sigut guanyada
durant quinze minuts va ser lliurada
A la cuina les torrades ja estan fetes 
encara que no em farà despertar 
només amb el café el meu gran salvador

Tres quarts de nou,
Tot a punt per sortir de casa
com tots els matins les meves cames
responen per mi
tot mentalitzat pel que m'espera avui

Cinc minuts per les nou,
La porta ha sigut oberta 
aquella lum m'enlluernà fins perdre la vista
però sense por atraveso la via
i un gran camió m'atropella.

Vam ser molt feliços

Hola estimat,
Potser encara no saps perquè t'escric aquesta carta, però amb el títol ja t'hauras fet una idea. Estimat ens hem de separar.
Portem ja molts anys junts i al nostre amor li ha passat com a tu, s'ha descolorit.
Te'n recordes quan ens vam conèixer? Te'n recordes d'aquell concert en què vam coincidir per primera vegada?
Jo estava amb els meus amics i tu estaves a una paradeta amb el teu senyor. No vull dir que va ser amor a primera vista, però no em puc mentir.
La primera vegada que vam sortir junts, la gent ens observava amb menyspreu, però a nosaltres no ens importava el que pensaven els (com deiem nosaltres envejosos.
He sigut molt feliç durant tots els anys que hem compartit, però crec que és el moment en què els nostres camins es separin.
Potser pensaràs que et deixo per una altra, i t'aprecio tant que no et puc dir que no.
Et seré sincer. Et deixo perquè t'has fet petita per mi, i com he dit abans t'has descolorit.
Estimada, t'he de deixar i només et vull demanar una cosa, no em siguis rancorosa.
Estimada samarreta t'he de deixar, acabem aquesta relació amb un comiat.

Yannick Escobar Sala

Granollers, 23 de maig de 2016

diumenge, 24 d’abril de 2016

La gent del demà

En un futur no gaire llunyà, la gent no viurà de la manera que estem vivint nosaltres. Els grans avanços teconlògics que hi haurà durant els següents anys facilitarà la vida de la gent. Per exemple, les persones no haran de caminar, es desplaçaran mitjançant els seegways, uns monopatins electrònics que agafaran els 20 km/h.
En les cases ja no s'haurà de cuinar. Gràcies a uns robots de cuina automàtics podràs gaudir d'un menjar deliciós. Els robots automàtics et faran tenir una dieta equilibrada i això donarà com a resultat una població sana.
En un futur la medicina trobarà una cura per a qualsevol malaltia i l'educació millorarà fins a un punt que no hi haurà analfabetisme.
En resum, si la societat continua prosperant, arribarem a aquest futur de somni.

dilluns, 14 de març de 2016

Narració historieta

-Ja pot passar senyo Law. Va dir la recepcionista
Quan em van cridar, vaig entrar a l'habitació on m'esperava el psicòleg.
-Bona tarde Trafalgar i gràcies per venir, el seu pare ja m'ha posat al corrent del seu problema. Veiem potser el meu consell per resoldre el seu problema seria anarse'n tot un cap de setmana a Vallgoguina, un spa al sud del pais. Àlla tenen un programa el qual et podria anar bé per els seus conflictes.
Vaig seguir el consell d'aquell home que ara no recordo el seu nom però tant em fa i quan vaig sortir de la consulta vaig demanar una reserva per un cap de setmana.
Abans de començar deixeume que em presenti. Sóc en Trafalgar Law, director de l'empresa SMILE especialitzada en tecnologia per al exercit. Fa uns mesos en una de les meves fabriques de producció va ser destruida i l'autor d'aquest crim va deixar la seva signatura ( una gran cara contenta dibuixada amb spray rosa). El cas es que un dia vaig anar a veure en Corazon, el meu germà i ell em va confesar que qui havien destruit la meva fàbrica havia sigut la meva familia (ells eren un hippies en contra de les meves armes radicals, tret del meu germà i del pare). El cas es que vaig anar a demanar explicacions a la Zoe, la meva germana petita i la cap de l'operació on ella no em va ni obrir la seva porta. I en un moment de confusió i ràbia vaig obrir la porta de casa i la vaig matar. En aquell mom,ent se m'hauria de ve caigut el món a sobre però va ser tot el contrari, vaig sentir un augment d'adrenalina per tot el cos i em van venir les ganes de repetir. No ho vaig explicar a ningú exepte el meu pare i ell es va xivar a les autoritats. Vaig estar durant mesos entre jutjats i al final em van deixar lliure perquè pensen que no estic bé del cap. Ara mateix estic en un psiquiàtric ingresat davant la televisió.
Tornem a la actualitat: són les quatre de la tarde i queda un quart d'hora perquè comenci "Shot and Die" la magnifica serie d'assesinats. Com tinc temps vaig a buscar unes patates a la màquina del costat de la meva habitació. La màquina no em torna el canvi i la meva ràbia comença a augmentar. Després d'aquest incident vaig tornar a la meva habitació on només quedaven cinc minuts per que comences la serie. Em vaig estirar al llit i vaig posar el canal. Quan anava a començar la serie, el meu estupid company d'habitació no volia que la veies perquè deia que em posava agresiu. El vaig enviar a la merda com sempre i al final "Shot and Die" va començar. Quan estava en el moment més emocionant va venir la cuidadora i va tancar la tele. Sabia qui s'havia xivat i sense pensar-ho, el vaig enviar al altre barri. Sisi només perquè em va treure una serie d'assesinats. Ironic? Crec que al final la tu et converteixes en la seria

diumenge, 13 de març de 2016

Recomanacions sobre l'ús del Móbil


No és novetat que avui en dia el mòbil és una eina que portem des que ens despertem fins que ens adormim. Ara bé utilitzar el mòbil sense un bon ús pot portar a ser addictiu.
Francesc Grau, consultor estratègic de comunicació online, i Pau Alsina, professor d'arts i humanitats de la UOC, ens donen els següents consells sobre l'ús del mòbil:

  • Apaga el mòbil a la nit: això facilitarà desconnectar del tot i descansar millor.
  • No ho comparteixis tot: la teva intimitat no ha de desaparèixer publicant fotos a totes hores.
  • Compara preus: no malgastis els teus diners! No fa falta malgastar més del necessari.
  • No facis "phubbing": no ignoris a la gent del teu voltant pel mòbil.
  • Posa-hi un bloqueig: és millor prevenir que puguin robar les teves dades.
  • Controla les hores amb el mòbil

dijous, 3 de desembre de 2015

Premi Sambori

"I tot serà gràcies a tu Roger Smith! Aquesta dona morirà per la teva indesició!" "Qué passarà amb la Caitlyn, morirà a mans del malvat emmascarat o aconseguirà sobreviure gràcies a Roger Smith? No t'ho perdis demà per aquí, TV3".
-Mare meva, no m'agradaria estar a la pell d'en Robert. Sé que ell és un superheroi que s'encarrega de rescatar gent (sobretot noies) del malvat emmascarat, però seria dificil portar la seva vida.-pensava en Martí mentre anava a la cuina a buscar un got de Sprite.
Quan es va acabar de beure el got de Srpite, el jove va anar a tancar la tele i se'n va anar a dormir, pensant em el capítol "Roger Smith" i tenint una pregunta: Què faria ell si fos el protagonista d'aquella sèrie?
Quan en Martí es va despertar, no era a la seva habitació de cada dia, i tampoc portava el seu pijama característic d' "Hora d'Aventures". Estava assegut en una cadira, dins d'una habitació grisa com l'acer.
Anava vestit amb una túnica negra incrustada de núvols vermells i portava una màscara.
-Ja pot sortir líder.-va dir una veu des de fora l'habitació.
Sense saber per què, en Martí va sortir de l'habitació i va seguir al passadís com si ho hagués fet milers de vegades. En acabar-se el passadís l'esperava una porta vermella, i quan ell hi va passar, es va trobar en un escenari espectat per milers de persones que no paraven de exclamar "LÍDER!". En Martí sorprés, no sabia que havia de fer, però de sobte li va recordar una escena del programa "Roger Smith", on l'ambient era igual. Aleshores es va adonar que s'havia convertit en l'antagonista! No s'ho podia creure i de sobte,a entrar en estat de shock i va sortit corrents per la porta d'avans.
"No pot ser","Per què a mi", "Quan ha passat" eren coses que no podia parar de repetir mentre intentava escapar.
Com si hagués sigut de casualitat , el nostre protagonista es va xocar amb un avi i.....es va desmallar.
Quan es va despertar, era en la mateixa habitació, com si no hagués passat res. Van passar uns minuts i va tornar a sonar la mateixa veu que el va avisar la darrera vegada. Va tornar a seguir el mateix recorregut i va tornar a acabar davant la mateixa porta vermella. Arribat aquest punt, ell va haver de prendre una desicio, escapar o entrar.
Va decidir l'opció que li va semblar més intel·ligent. Es va girar i va començar a correr com si li depengués la vida, però no va poder ser més patétic i es va entravancar amb la túnica i es va tornar a desmallar.
Com les dues darreres vegades es va trobar en la mateixa habitació grisa i com no, va tornar a sonar la mateixa veu. En Martí va tornar arribar a la porta vermella i aquesta vegada va entrar.
Com la seva primera visita, l'ambient estava plena d'energia però ell no sabia que havia de fer. Es va adonar que tenia al costat un grup de cinc dones emmascardes. En Martí li va preguntar a una d'elles si li podia portar un got de Sprite, però de sobte la dona va exlamar "Intrús!"
Ell no sabia que havia passat, però el van agafar i el van tornar a portar en la sala del principi, ara si, aquesta vegada esposat.
Van passar un quart d'hora i de sobte va entrar un home. La llum estaba tancada i no se'l hi veia el rostre.
-Benvingut intrus. No vull saber perquè t'has infiltrat en la nostra organització, segurament per robarnos els plànols del Poneglypht. Bé, dessitgaria dirte que tens una oportunitat de salvar la teva vida, però malauradament no és el teu dia de sort. Adéu.....fill....PUM!!
Nosé com vaig arribar en aquella situació i tampoc ho vull saber, però quan aquell home em va disparar vaig tornar a la darrera nit. La tele estava oberta i s'estava retransmaten "Robert Smith".
Del que estic segur és que alló no va se un somni. Portava la màscara.

dilluns, 26 d’octubre de 2015

Coneixements d'un viatjant

He recorregut tot Catalunya durant la meva vida. He vistitat tots els pobles i ciutats d'aquest país, però mai em quedo per visitar-los.
He vist a molta gent durant els meus viatges i conegut les seves històries i els seus pensaments. He vist els paisatges més bonics de Catalunya. Des dels  Prirneus fins al Delta del Ebre. Molta gent pensa que la meva feina és avorrida, però tinc la responsabilitat dels viatges de moltes persones.
Visc encadenat en una gran xarxa on i només em desplaço on el meu amo vol.
Molta gent s'està passant als cotxes i jo cada vagada tinc menys passatgers i em quedo sol. Alguns dies que tinc els vagons desèrtics començo a pensar. Desapareixaré?